Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vi.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vi.. Mostrar tots els missatges

25 de juliol, 2010

La font de vi del camí de Sant Jaume




A la població d'Irache a Navarra, existeix un font única a peu del Camí de Sant Jaume, entre les Bodegas Irache i l'església d'aquesta població; es tracta d'una font de vi. I raja gratuïtament pels pelegrins un vi negre i jove que no està pas malament; de fet, els vins d'Irache són d'aquells excel·lents “tintos” i rosats navarresos. De fet, si us connecteu a la web d'aquest celler, us podeu connectar amb la webcam de la font, on durant les 24h podeu veure els pelegrins que beuen i omplen les seves botes d'aquest generós do de Déu.

Avui a les notícies, he vist la notícia de l'alegria de molts pelegrins al poder arribar avui a Santiago de Compostel·la en el dia de Sant Jaume i, per tant, celebrar alhora el xacobeo per coincidir en diumenge. Fins el 2021 no es tornarà a repetir la situació d'un any xacobeo i em faria il·lusió fer el camí, i si no arribo a Santiago pel 25 de juliol, sempre em quedarà el poder arribar a la font de vi d'Irache i donar les gràcies a l'apòstol pel vi que raja.

13 de desembre, 2009

El fantasmal ressorgir de la vinya al Montbaig





Aquesta tardor hem pogut observar el curiós fenomen natural de veure ressorgir vinyes com si fossin fantasmes del passat en els boscos de les nostres muntanyes. El fenomen no deu ser nou però aquest any ha estat més palpable pel color groguenc i marró de les fulles que contrastava amb el verd de la massa boscosa.

En el cas de la muntanya del Montbaig a Sant Boi de Llobregat, bona part d’aquests rebrots de vinya borda han sorgit per sobre d’antics marges de pedra seca que s’utilitzaven per crear les feixes on es plantava la vinya fins a finals del s. XIX. Molt probablement, aquests rebrots són dels ceps d’aquestes antigues vinyes que degut als incendis patits, a les sequeres, a les abundants pluges dels darrers temps o a la conjunció dels astres (ves a saber...) ha fet que revivint de nou. Ceps plantats fa més de 100 anys i que probablement siguin de les espècies americanes que es van utilitzar per evitar la fil·loxera.

17 de novembre, 2009

Concurs de cartells de Terras Gauda 2009


El disseny gràfic és una de les meves professions, encara que sempre ha estat una vessant complementària d’altres coses. Sóc una persona inquieta a la que li agrada toca moltes tecles. I el meu bloc és un reflex d’això.

Una de les activitats que em serveixen per no perdre el meu costat de dissenyador, són els concursos. I aquest any m’he presentat a un dels més prestigiosos en l’àmbit del cartellisme publicitari: el concurs de Terras Gauda.

Terras Gauda és un gran celler gallec de vins blancs excel·lents amb denominació d’origen “Rias Baixas”; i des de l’any 2002, organitza un concurs internacional que té el nom Francisco Mantecón, un artista i dissenyador gràfic gallec de gran prestigi que va crear la marca d’aquest celler i que està lligat a les seves primeres campanyes publicitàries. Mantecón va morir l’any 2001, i els propietaris de Terras Gauda van crear, a partir de llavors, aquest premi en record d’aquest gran home de la cultura gallega.

Fa pocs dies he rebut la comunicació de que no estat seleccionat com a finalista. Però l’important és participar (No es diu això en aquests casos?) i vull compartir amb vosaltres algun dels treballs que vaig presentar. Si hi ha algú a qui els agradi, doncs ja és un gran premi per mi.

11 de juliol, 2009

Sant Boi recupera el conreu de la vinya a Can Palós


Molt probablement, fins a finals dels anys 50 del segle passat, van existir els darrers conreus de vinyes a les muntanyes del terme de Sant Boi. La fil·loxera que es va propagar durant el s. XIX va obligar als pagesos a canviar el conreu de la vinya per altres de secà com el de la cirera, o simplement, a abandonar l’activitat agrària deixant pas a una colonització sistemàtica I selvàtica del bosc. Els quilòmetres i quilòmetres de marges de pedra seca en son testimoni d’aquest passat.

El passat mes de gener, la finca forestal municipal de can Palós també va patir els estralls de les fortes i tràgiques ventades que va patir Sant Boi, la comarca del Baix Llobregat i altres racons de Catalunya.

La ventada va destruir una gran massa de pins blancs molt espigats que es trobaven en el cantó sud de la finca, en un vessant de marges de pedra seca o precisament havia estat l’antiga vinya de la masia. En aquest espai, el departament de medi ambient de l’ajuntament de Sant Boi ha decidit plantar uns 1000 peus de vinya de les espècies samsó, garnatxa i carinyera.

El terreny de can Palós, com bona part de la zona muntanyosa de Sant Boi i dels voltants, està format per llicorelles, essent un terreny molt preuat pel conreu de la vinya ja que aporta un valor afegit al vi (al Priorat, la conjunció de llicorelles i del clima és el que fa que els seus vins tinguin l’anomenada que tenen).

La masia de can Palós que pertanyia a l’antiga Quadra del Llor i va ser construïda a finals del s. XVII inicis del s. XVIII (veieu el meu post “L’enigma de Can Palós”), ha estat consolidada en un primera fase per l’ajuntament de Sant Boi amb l’ajut d’una escola taller que va treballar en aquest lloc de l’any 2003 al 2005. L’ús de la masia està previst destinar-lo a activitats d’educació ambiental i de casa de colònies.

I precisament, i pensant en clau d’educació ambiental, es vol recuperar la vinya de can Palós i les dependències que estaven destinades a fer vi.

Crec que el projecte és un encert, perquè recupera un ús que té un alt valor educatiu, ambiental i paisatgístic (recupera el paisatge agro-forestal que va existir als s. XVIII i XIX) i que és original pel que fa a les cases de colònies que existeixen a l’àrea metropolitana de Barcelona. Necessitem singularitats…

28 de febrer, 2009

Les misterioses runes de Can Tutusaus




En una de les fondales de la vall del Llor a Sant Boi, en un territori humit on abunden els esquirols, els porcs senglars, les genetes i els teixons, i al costat de la capçalera d’un torrent amb el mateix nom que queda entre el Bosc del Minyonet i el Camí vell de Torrelles, es troben les misterioses runes de Can Tutusaus. Les runes estan situades a una finca forestal que en aquests moments pertanya a l’ajuntament de Sant Boi i està delimitada amb fites de la Quadra del Bori (nom que va adquirir a partir del s. XVIII la juridisció medieval de la Quadra de Benviure). El que semblen les primeres referències escrites d’aquest lloc, les trobem al padró de 1846 on apareix el lloc o nom de Tutusaus formant part –curiosament- de la Quadra del Llor i no de la del Bori; perquè ens entenguem, una mena de Llívia o de Condado de Triviño, o per ser més rigurosos, una juridisció medieval a dins d’una altre.
El cognom Tutusaus no apareix documentat a Sant Boi fins a finals del s. XVII i principis del XVIII. És un cognom que va aparèixer a Catalunya a partir de la immigració francesa que es va iniciar al s. XVI. Es tracta d’un nom que ve de l’occità “Tout-ou-sap” que significa tot ho sap i per tant és un malnom satíric aplicat a algú que pretén saber.
Aquestes runes estaven ben cobertes de vegetació salvatge i es podia visualitzar ben poca cosa. Una recent prospecció arqueològica realitzada per Arqueocat i encarregada pel Museu de Sant Boi –amb la col·laboració del mòdul forestal de l’Escola Taller de CORESSA- va permetre endevinar algunes de les seves cambres gràcies al fet que continuen dempeus alguns murs construïts amb llicorella i maons.
Cal ressaltar les restes d’un gran cup on les grans peces de ceràmica que en formaven la seva paret interior van ser estretes del seu lloc i acumulades en munts a les mateixes runes. Les restes d’aquest cup delaten que el mas estava dedicat a l’explotació de la vinya, com la resta de masies que formaven part de la Quadra del Llor. Una de les cambres d’aquestes runes –segurament reutilitzada en el temps per a alguna altre funció- tenia una curiosa coberta amb bòveda i també un misteriós forat a la paret que els arqueòlegs no han sabut esbrinar quina era la seva funció.
Algunes restes ceràmiques permeten datar provisionalment que l’origen d’aquest mas es podria remuntar al s. XVI. També s’han trobat restes de ceràmica ibèrica a prop d’aquestes runes.
També són interessants un canal excavat en el rocam de la llicorella que servia per conduir les aigües pluvials de les torrenteres que hi ha per sobre del mas per evitar inundacions, un extraordinari conjunt de marges de pedra seca (alguns fets amb la tècnica d’opus spicatum o “espiga de peix”, d’un amagatall i d’un petit safareig per preparar el sulfat de coure.

20 de gener, 2009

Els safareigs de les vinyes







Unes de les més curioses construccions abandonades que podem trobar a les nostres muntanyes són una mena de safareigs construïts amb maons. Aquests safareigs no tenien la funció de servir per rentar la roba, sinó que servien per preparar el millor remei fitosanitari que durant molt de temps havien utilitzat els pagesos per protegir les vinyes: el sulfat de coure. On avui veiem muntanyes plenes de boscos –en alguns casos, molt selvàtics- fa 100 anys eren vinyes que ocupaven pràcticament fins a l’últim racó on es pogués conrear. Al costat d’aquests safareigs sempre trobem cisternes per emmagatzemar l’aigua que era vital per preparant el preparat líquid amb el sulfat de coure que desprès és ruixava amb les sulfatadores; els pagesos omplien les cisternes canalitzant l’aigua de la pluja mitjançant canals excavats en el rocam o construïts amb pedra seca de llicorella baixant en forma de zig-zag per les laderes de les muntanyes (a Sant Boi, a la muntanya del Montbaig podem trobar tres excel·lents exemples d’aquests canals, veritables obres hidràuliques populars), i en alguns casos, els safareigs estaven al costat també de fonts i torrents amb aigua com el cas del trobat al costat del Torrent de Can Totussaus.
A les muntanyes de Sant Boi es troben dos tipus d’aquest safareigs: uns construïts amb maons prims i amb una pica petita i una de gran, i uns altres construïts amb maons més gruixuts amb dos piques petites i una de gran; els primers –molt deteriorats- són probablement els més antics i devien ser els utilitzats des del segle XVIII fins a mitjans del s. XIX i servien per preparar el sulfat de coure mesclant-lo únicament amb aigua; els segons, servíem per preparar l’anomenat “caldo bordelès” que consistia en afegir també calç al preparat de sulfat de coure (una tècnica importada de França a finals del s. XIX per aturar el fong anomenat míldiu i que era originari d’Amèrica a l’igual que la famosa fil·loxera). La prova irrefutable que eren safareigs per preparar el sulfat de coure és el color entre verd i blau del sulfat de coure que ha sobreviscut en les parets de les piques. Com passa amb altres elements del patrimoni històric que s’ha anant trobant a les nostres muntanyes, el manteniment dels boscos, les franges de protecció contra incendis i les neteges dels arbres cremats desprès dels incendis ens ha permès “descobrir” aquest interessant passat vinícola.

05 de maig, 2008

Fira del Vi de Falset

Convidat per un company de la feina que és de Falset, vaig estar el passat cap de setmana a la Fira del Vi de Falset. En el recinte del Castell de Falset –per cert, molt interessant la recent restauració arquitectònica de les parts gòtiques- es va celebrar la ja 13a edició d’aquesta fira. En aquesta fira es pot fer un tast de vins de bona part dels cellers –petits i grans- de la D.O. Priorat i Monsant. També es podia fer un tast dels olis de les D.O. Priorat, Montsant i Siurana. I com us podeu imaginar és de tot impossible fer un tast de tots els vins, però deu ni do els vins que vaig provar a la fira. Sense ser un expert i només guiat per les sensacions, els vins que més em van agradar són “6 vinyes” de Laurona (rotund!) i el “Castell de Falset” d’Agrícola Falset-Marçà (rodó i intens... Vaig comprar una ampolleta d’aquest vi que ja ha caigut en un dinar...), tots dos de la DO Montsat. També em va agradar molt el criança que fan a l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana de l’IES Priorat de Falset. I a l’hora de dinar, el company de la feina –a part d’oferir-nos un dinar extraordinari en un lloc extraordinari- ens va posar una ampolla de “Sirsell” dels Cellers Capafons-Ossó de DO Priorat... el sumun!. El proper any tornaré!

10 d’abril, 2008

El disseny d’etiquetes de vi (II)

Un altre vi que em va cridar l’atenció, pel disseny gràfic de la seva etiqueta, al pavelló del vi del passat saló d’Alimentària de la Fira de Barcelona va ser el “Garnacha. Desert&Extreme” de Lamarca. És un disseny que no té res de convencional en el món del vi amb un colors que no formen part, generalment, del codi de colors que el relacionen (el blanc, el negre i el vermell són els més utilitzats); i està clar que la utilització del negre i del groc té la intencionalitat clara de recalcar que es tracta de un vi fet en ple desert dels Monegros de l’Aragó al poble de Lécera.
A més a més, vaig tenir l’oportunitat de tastar-lo i les sensacions d’un cos rotund i de l’agradable sabor del raïm de garnatxa em vam omplir les meves papil·les gustatives. Un vi elaborat pel mercat de l’exportació per a països com els Estats Units que aprecien molt les garnatxes aragoneses i que ben segur l’etiqueta els ajudarà a valorar les condicions extremes del desert dels Monegros que li donen al vi una personalitat pròpia. L’etiqueta també ha estat dissenyada per la consultora de comunicació visual STVdisseny de Barcelona en el context d’un projecte global de comunicació per la empresa Lamarca. Si cliqueu la fotografia podreu veure d'una manera molt atractiva tot el projecte de disseny de marca.

27 de març, 2008

El disseny d’etiquetes de vi (I)

Si hi ha un àmbit on el disseny gràfic aporta alguna cosa més que simple valor afegit econòmic, és en el món del vi.
Als que ens agrada el vi, crec que estareu d’acord amb mi, que també ens aporta unes primeres sensacions i una certa poesia el disseny de l’etiqueta de l’ampolla.
Quan volem comprar un vi diferent que no sigui de marques conegudes, ens deixem portar per la intuïció, per les sensacions i per les primeres percepcions que ens aporta l’etiqueta.
Estic convençut que per a un viticultor, l’etiqueta és la seva carta de presentació de l’esforç que hi ha darrera, de la seva feina en haver fet aquell vi; és com dir “aquesta és la meva creació”.
Evidentment, després ve la “cata” i degustar el vi, omplint de sensacions totes les nostres papil·les gustatives i les nostres foses nasals, i diem si ens agrada o no.
Em va agradar molt donar una volta pel pavelló del vi del saló d’Alimentària que es va celebrar fa poc a la Fira de Barcelona, encara que, vaig patir una mica el “Síndrome
Sthendal”
davant de tants estands per veure i a quin d’ells més interessants.
Em va cridar molt l’atenció un vi per la seva etiqueta: el “Parraleta Emoción” de Bodegas Ballabriga del Somontano i que estava en l’estand de “Lamarca”. I em va cridar l’atenció perquè l’elegant disseny de l’etiqueta està clarament inspirat amb els murs de pedra seca tan característics del Somontano i tan lligat al món de la vinya. El disseny gràfic és de la firma STV DISSENY de Barcelona que està especialitzada com a consultora en comunicació visual (Podeu veure el projecte sencer si cliqueu aquí o la fotografia).