Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges

23 d’abril, 2011

“Escollida pels Déus” de Maria Carme Roca

La gran aportació que ens fan als lectors els escriptors de novel·les, és fer-nos volar la imaginació. I la gran aportació que ens fan els escriptors de novel·la històrica, és ajudar-nos a reviure -amb encert o no- un altre temps, uns espais desapareguts, uns personatges que van existir o les runes d'una ciutat que va ser clau per a la història d'un país...

Suposo que és una mica com les pel·lícules amb trama històrica: moltes d'elles es permeten certes llicències que ens ajuden a visualitzar una època i altres són molt més rigoroses.

Era un nen ben petit quan va ser la primera vegada que vaig anar a Empúries. Mon pare que treballava com a professor per les tardes en la desapareguda acadèmia Studium de Sant Boi, va aprofitar una excursió amb els seus alumnes per fer-nos visitar ami i a mon germà les seves runes. Probablement, va ser en aquell moment que en va començar a interessar la història i l'arqueologia; des de llavors he estat un fan de les “pedres”... Però, precisament, era això només el que veia: pedres sense ànima i no sabia el que havia passat entre elles...

Escollida pels Déus” és una gran novel·la que m'ha servit per recrear -d'una manera magistral- quin era l'ànima de aquelles pedres, que es respirava en aquella ciutat que convivia una colònia de grecs forans i els ibers autòctons entre els segles IV i III abans de Crist.

L'edició del llibre de Columna Edicions és d'una gran qualitat, amb unes excel·lents il·lustracions en els dors de la portada i contraportada que reprodueix a vista d'ocell com eren Empúries i Ullastret (Índica) en aquell temps.

Maria Carme Roca ha escrit una novel·la històrica, igual de rodona que les seves anteriors obres (reconec que m'agrada molt com escriu la Maria Carme), molt ben documentada i amb una relació de la bibliografia empleada, que ens permet aproximar-nos -amb rigor històric- a saber com es vivia en aquella època; però es també una novel·la ben entretinguda on el misteri, les intrigues, l'amor i l'erotisme son ben presents, i on s'acaba estimant a molts dels seus personatges.

Ben segur que acabarem sabent més coses, sobretot, de la cultura grega gràcies a la profusa inclusió de termes d'aquesta cultura, aclarits al peu de les seves pàgines.

Avui és Sant Jordi, i si encara no heu escollit llibre per regalar o per regalar-vos, aquesta és la meva proposta. Us asseguro que si hi ha alguna “escollida pels Déus” per la seva creativitat literària és precisament la Maria Carme Roca.


16 de setembre, 2009

“El Oráculo de la Luna” de Frédéric Lenoir.

“El Oráculo de la Luna” és d’aquells llibres que des del principi es fan “estimar”. No és una novel·la “històrica” més. És una novel·la d’aquelles en que t’enamores dels personatges, en que t’involucres en l’acció que és present a tota la trama i que a la vegada t’aporta moltes coses en l’àmbit dels coneixements. I déu ni do la quantitat de coses que aporta la novel·la en l’àmbit de la història, la filosofia, la religió i l’astrologia.
Per mi, aquest llibre és en síntesi una història d’un amor impossible que aconsegueix convertir-se en un amor real; tot, en un context històric de la Itàlia del segle XVI on a la vella Europa hi han forces convulsions religioses i filosòfiques, i el Mediterrani és l’escenari d’un xoc cultural, econòmic i militar entre el món cristià i el musulmà.
Però, com deia abans, la lectura d’aquesta novel·la és també un gran recorregut didàctic per la filosofia, la religió i l’astrologia (l’astrologia era de fet una disciplina de la qual els científics de l’època eren experts i la empleaven constantment. De fet, l’astronomia i l’astrologia anaven agafades de la ma en aquella època). I tot això és possible perquè l’autor d’aquesta novel·la, Frédéric Lenoir, és filòsof, historiador i un profund coneixedor de les religions com ho demostra el fet de que sigui el redactor en cap de la revista “Monde des religions”.
Frédéric Lenoir és també el coautor d’una altre novel·la històrica meravellosa: “La caida del ángel” que també us recomano. És també un autor que s'ha mostrat molt crític amb la obra de Brown per la seva falta de rigor històric.
És molt possible que els escèptics d’astrologia, desprès de llegir aquest llibre, es prendran més seriosament l’astrologia... “y hasta aquí puedo hablar”... je, je.

31 d’agost, 2009

“La Mano de Fátima” d’Ildefonso Falcones

Ildefonso Falcones, ens ha demostrat de nou a la seva nova novel·la el seu mestratge com a escriptor a l’igual que ens va fer “La Catedral del Mar” (un llibre extraordinari!). “La Mano de Fàtima” és una màquina del temps que ens fa una gran aportació a la memòria històrica: no oblidar el 400 aniversari de la expulsió dels moriscos de la Península Ibèrica l’any 1609; un autèntic passatge de la nostra història ple de xenofòbia i d’injustícia que passa de “puntetes” en la formació històrica a les nostres escoles.
Ildefonso Falcones ha creat una novel·la històrica de ficció però basada amb una contundent documentació històrica. Tal com va fer a “La Catedral de Mar”, Ildefonso Falcones assenyala al final de llibre quines són algunes de les fonts i quins aspectes de la novel·la no són ben be històrics o han estat fruits de la seva imaginació.
Però, “La Mano de Fátima” és també una gran història de amor que no ens deixarà indiferents en un context on els personatges pateixen un xoc cultural absolut i brutal entre el món musulmà i cristià de l’època. La seva lectura ens farà aflorar tot tipus de sentiments (indignació, alegria, humor, odi, amor....). Plorareu i riureu, us asseguro. Aquest llibre, com “La Catedral del Mar”, “olora” gràcies a les extraordinàries descripcions que en cap moment es fan feixugues
Ben segur, aquest llibre revifarà el que molta gent visiti les Alpujarras, Granada i Córdoba (localitzacions d’aquesta novel·la) i que la gent que coneix aquest racons els redescobreixin.

04 de juliol, 2009

“Barcino” de Maria Carme Roca

“Barcino” és un regal pels lectors de novel·la històrica i pel amants de l’època romana que ens fa Maria Carme Roca. Aquesta novel·la us xuclarà el temps que destineu a fer volar la vostra imaginació i –com si fos una màquina del temps- us trobareu envoltats per escenaris del món romà d’una Barcelona quan es deia Barcino.
La novel·la ens parla de la vida d’un personatge barceloní -amb tints d’heroi- que va existir de veritat al segle II: Luci Minici Natal Quadroni Ver.
A Maria Carme Roca li va estimular molt utilitzar aquest personatge; el motiu és que ella va néixer al carrer Sant Domènec el Call, a la Barcelona antiga on estava la ciutat romana de Barcino. I la casa on va néixer –translladant-nos en la màquina del temps- estava a pocs metres de la domus de Luici Minici… Interessant, oi?
La novel·la retrata magistralment a un Luci Minici que és el l’home bo i just de la pel·lícula –tenint en compte el context històric del moment- que pateix des de la seva infància una lluita psicològica amb un dolent que es diu Teseu.
La novel·la seria digna de ser traslladada a la gran pantalla convertida en una d’aquelles espectaculars pel·lícules de romans.
I si voleu un consell final… Abans o desprès de llegir aquesta magnífica novel·la, visiteu les ruïnes de Barcino anant a la Plaça del Rei i baixar a elles des de l’interessant Museu d’Història de de Barcelona; si no heu anat mai, al·lucinareu.

Us recomano llegir també el meu post sobre el llibre "El monestir proscrit" també de Maria Carme Roca.

15 de febrer, 2009

"Els secrets de la reina" de X. R. Trigo

"Els secrets de la reina" de X. R. Trigo és d'aquells llibres que quant comences ha llegir-ho no vols deixar de fer-ho. Engantxa! És un llibre que m'ha atrapat per la seva atmosfera continua de suspens. Un suspens típic de saber qui és l'assassí, un suspens eròtic de saber que passa en algunes de les relacions amoroses i sobretot, un suspens històric per saber que va passar realment en un lloc tan significatiu per a la història de Catalunya com és Poblet i en una època medieval del segle XIV on vam passar moltes coses.
El llibre em va atreure molt per estar ambientat a Poblet. Poblet forma part de la meva vida des de fa molts anys, encara que fa temps que no hi vaig. Quant havia estat seminarista salesià havia estat moltes vegades a la finca que havien heretat els salesians a Poblet i que estava a l'antesala de la entrada al monestir. Havia fet moltes passejades pel seu voltant on la llum canviant del dia donava a la silueta del monestir diferents fisonomies. M'encantava l'ambient monacal d'aquest lloc i, sobretot, el moment de celebracions de les vespres a la èsglesia del monestir, on amb la foscor de l'hivern entraven els monjos de forma fantasmal amb el fons de l'escenari que formava el meravellós retaule i les tombes dels reis catalans mínimament il·luminades creant un ambient màgic que convidava a la introspecció personal. És un llibre molt recomanable pels amants de la novel·la històrica i curt de llegir en el temps a diferència d’altres novel·les d’aquest gènere.

Més informació del llibre a http://www.elssecretsdelareina.cat

Us recomano també que mireu el bloc de Fra Lluís Solà per conèixer la realitat actual de Poblet.

25 de juny, 2008

“Història de Barcelona” de Jaume Sobrequés.


Fa pocs dies que he acabat de llegir “Història de Barcelona” de Jaume Sobrequés i no volia demorar més el comentar el bon sabor de boca que m’ha deixat aquest llibre. Un llibre d’història que el podem trobar també al costat d’altres novetats en la secció de llibres de qualsevol gran supermercat; cosa que pot ser un fet horrible per a algun purità estret de mires que pensa que la història ha de ser cosa de quatre entesos elitistes. Crec que els editors ha estat molt llestos al veure l'èxit comercial de la novel·la històrica. Barcelona ha estat l’escenari d’alguns dels “betsellers”de novel·les més llegides a nivell internacional (“La Catedral del Mar”, “L’Ombra del Vent”, “Et donaré la Terra”, etc...). I per tant, la seva història interessa. I quin és el mèrit d’aquest petit llibre de Jaume Sobrequés? Que demostra d’una manera amena i entenedora –sense perdre el rigor- que la història de Barcelona és molt interessant i que les coses que li han passat a aquesta ciutat i als seus habitants durant més de 2000 anys són increïbles i algunes molt meritòries que denota la capacitat humana de superar-se i d’anar més enllà. El llibre –a pesar de les seves mides reduïdes- és molt complert, amb abundants cites d’altres historiadors, adjuntant una llista de lectures recomanades per aprofundir –cosa que és d’agrair- i adjuntant també excel·lents plànols on es mostra el creixement de la ciutat al llarg de la seva història.

18 d’abril, 2008

“El monestir proscrit” de Maria Carme Roca.

M’encanta llegir novel·la històrica. I si aquesta novel·la està ambientada en llocs que conec, doncs el meu interès augmenta; és com quan fas una visita guiada per un lloc que has visitat moltes vegades i et fan descobrir racons, històries i sensacions noves que te’l fan redescobrir. I “El monestir proscrit” està ambientada en la comarca del Ripollès en plena Catalunya del segle XI. Sóc un enamorat dels paisatges i de l’art romànic d’aquesta comarca i amb la meva família hem patejat moltes de les seves muntanyes.
Aquesta novel·la parteix d’un rigorós rerafons històric centrat en uns fets que van passar al monestir de Sant Joan de les Abadesses i que van acabar amb l’expulsió l’any 1017 de les seves religioses mitjançant una butlla papal.
Es nota l’anima femenina que aboca Maria Carme Roca en aquesta novel·la; amb elements molts subtils i hàbilment escrits que estic segur que qualsevol lector/a amb un mínim de sensibilitat sabrà captar.
Una novel·la molt recomanable i que us enganxarà. Un bon llibre per regalar per Sant Jordi. Us recomano que veieu un vídeo de presentació del llibre que podreu trobar aquí.

29 de febrer, 2008

El llibre “Les nostres muntanyes”

És una mica pretensiós recomanar un llibre del qual ets coautor, però espero que intentar donar-lo a conèixer no ho sigui pas.
A finals de l’any 2003, amb una clara confluència dels astres i de sensibilitats personals, en Josep Maria Cervelló, en Víctor Joglar, en Jaume Sans i jo mateix, vam decidir de fer una proposta conjunta a l’ajuntament de Sant Boi per fer un llibre divulgatiu que omplis el buit que hi havia en donar conèixer i valorar el nostre patrimoni natural més proper. Finalment, el llibre va ser presentat al novembre de 2006.
En Josep Maria aportava el seus coneixements de geologia, en Víctor sobre la fauna, en Jaume sobre la vegetació i geografia del territori i un servidor sobre el patrimoni històric a la muntanya.
L’àmbit geogràfic que abasta el llibre parla de les muntanyes del Montbaig, del Montpedrós, de la Serra de Miramar, de la Serra de les Ferreres, de les Valls de Sant Climent i del Costa Fustera.
El títol del llibre el van tenir clar des del principi: “Les nostres muntayes”. Aquest títol és un homenatge al que va ser el nostre entranyable cronista de la Vila: en Carles Martí.
Carles Martí va escriure als anys 50 -i que l’associació cultura l’Oreig va tornar a publicar l’any 1985- un article que es titulava “Les nostres muntanyes” on feia una excel·lent descripció de l’entorn muntanyenc que envolta Sant Boi i les poblacions properes, posant-lo en valor com un element de la nostra identitat geogràfica.
El llibre es va fer amb molta il·lusió per part de l’equip que vam formar. Té un disseny gràfic molt elegant i està il·lustrat amb abundant material fotogràfic, del qual destacaria les fotografies del apartat de fauna que són espectaculars gràcies a les aportacions que vam fer molts dels naturalistes que formaven part del Grup Ecologista Encina.
Si el voleu fullejar, el trobareu únicament a la biblioteca J. Rubió i Balaguer (la del parc de la Muntanyeta) a la secció de publicacions locals o a l’Arxiu Històric que té la seva seu al Museu de Sant Boi a Can Torrents. Malauradament, el llibre no ha estat distribuït per les biblioteques d’altres poblacions o pels centres escolars de Sant Boi.
El llibre no està a la venda i, en principi, el distribueixen gratuïtament al Centre d’Educació Ambiental de Torre la Vila (Telèfon 93 630 80 05) en funció dels exemplars que quedin.
Al programa “El Medi Ambient” de TV3 va fer un reportatge del llibre al febrer de 2007. Veieu-lo a http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=2312