Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arbres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arbres. Mostrar tots els missatges

07 de gener, 2012

Parc romàntic de Can Solei i Ca l'Arnús







A finals de l'any passat, vaig rebre l'encàrrec de fer un reportatge fotogràfic de diversos parcs de la Xarxa Parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Una interessant xarxa que té parcs molt interessants de nova creació amb dissenys innovadors, com parcs que són fruït de la recuperació de grans espais privats, amb un patrimoni històric i uns jardins d'estil que podríem anomenar “romàntic” del s. XIX i de principis del s. XX.
El parc metropolità de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona és un d'aquests parcs... i quin parc! La seva extensió és enorme amb jardins que tenen una vegetació frondosa, camins, escultures, glorietes, grutes, cascades i un llac; molts dels arbres són centenaris, amb dimensions i ports excepcionals. Els ciutadans de Badalona tenen la sort de gaudir d'un lloc idoni on es pot jugar, passejar, xerrar... però on també es pot buscar la pau, la serenor i el contacte amb la natura.
Aquest parc també alberga un conjunt d'edificacions singulars de la quals destacaria el castell del llac i la torre del Rellotge bells jardins d'estil romàntic. La torre del Rellotge es va construir el 1883 i alberga una estació metereològica amb aparells de l'època que són una autèntica meravella. I el castell del llac de principis del s. XX podria ser ben bé l'escenari d'una bona novel·la romàntica on una parella es dona un petó navegant amb una barca que surt de sota el castell.
En definitiva un racó mol recomanable per estar i visitar si aneu a Badalona.

09 de novembre, 2009

El garrofer centenari del camí de Sales

S’hi ha un arbre al nostre entorn forestal que testimonia durant segles l’aprofitament humà de les nostres muntanyes és el garrofer.

Desaparegudes les vinyes d’antany, els garrofers i les oliveres asilvestrades -ofegades pels pins blancs i els brucs- són les úniques restes vegetals del passat agrícola. I de fet, els garrofers són els arbres més antics que podem trobar en el territori forestal de Sant Boi i de les muntanyes de l’entorn.

Un dels exemplars més notables que tenim a Sant Boi, és el garrofer centenari situat al costat del que queda de l’antic –i molt modificat- camí de Sales. Aquest camí comunica encara, Sant Boi de Llobregat (des l’avinguda Torre la Vila) amb el lloc de Sales que havia estat un antic alou medieval de la baronia d’Eramprunyà i que avui pertany al terme municipal de Viladecans. Al lloc de Sales podem trobar encara avui en dia la ermita d’origen romànic de Santa Maria de Sales, localitzada al costat del cementiri de Viladecans (un racó sorprenent de la nostra comarca per la seva ubicació en una terrassa geològica molt interessant i que esperem que no es malmeti en el futur; de fet, l’ajuntament de Viladecans vol museitzar aquest espai i s’organitzen visites amb la col·laboració de la Fundació Sigea). En aquest lloc també s’han trobat restes d’una vila romana i pel camí podem trobar alguns restes dissipats de ceràmica ibèrica mesclada amb restes d’abocaments incontrolats de runa (quina llàstima i desgràcia en un lloc amb tanta història!). Us recomano que llegiu el que diu la historiadora Montserrat Pagès d’aquest lloc en el seu llibre “Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat”.

Aquest garrofer té més de 100 anys pel fet de que té més d’un metre de diàmetre en el tronc de la seva base.

Desgraciadament, va patir un incendi l’agost de 2007 provocat per uns brètols que el va deixar molt tocat; però, miraculosament, encara sobreviu.

El garrofer de Sales al Juliol de 2006.

El garrofer de Sales al Febrer de 2008.

El garrofer de Sales al Novembre de 2009.