30 de març, 2009

Els Tutusaus, 1775.

Arran de la publicació en aquest bloc del meu article “Les misterioses runes de can Tutusaus”, l’amic Joan Vendrell que disposa d’un envejable arxiu (no deixeu de veure el seu bloc!), em va enviar un valuós document històric, relacionat amb can Tutusaus, d'aquest document li havia facilitat una còpia el senyor Martí Andreu Puyo.
El senyor Martí disposa d’una fotocòpia d’aquest document perquè és descendent de l’antiga família santboiana dels Tutusaus que havien viscut –probablement des del s. XVII- en aquest antic mas.
En document en qüestió està redactat el 23 d’abril de 1775 en paper oficial, amb el segell de l’època del regnat de Carles III; i parla del lliurament d’una dot de Isidre Tutusaus, pagès de la Quadra del Llor, i de la seva dona, Teresa Tutusaus Mompó, al seu fill, Antón Tutusaus al unir-se aquest en matrimoni amb Maria Matheu.
El document, a part de confirmar la relació dels Tutusaus amb la Quadra del Llor que es sabia per documents més tardans (bàsicament, el padró de 1846), té altres elements molt interessants des del punt de vista de la història del català i de la toponímia local.
El document està escrit en català, cosa ben curiosa en un moment on el català estava prohibit des del regnat de Felip V i on només es podia escriure en castellà documents oficials com aquest. Aquest fet –el que el document estigui escrit en un català força impecable-, les contínues referències religioses del document a la verge Maria i a Jesús, i que al referir-se a Sant Boi de Llobregat com a Sant Baldiri de Llobregat, indiquen que el document va estar redactar segurament pel mossèn de la parròquia de Sant Baldiri.
Buscant informació al respecte, resulta que va ser la església qui més va ajudar a la preservació del català en el segle XVIII, que no es va deixar mai de parlar oralment, però que estava prohibit totalment en el seu us a nivell oficial i educatiu. De fet, van haver-hi bisbes que –complint les ordres del rei- van donar instruccions d’utilitzar únicament el castellà i altres que no ho van fer, com el cas del bisbe de Barcelona fins al 1775, Josep Climent i Avinenet. Curiosament, el rector de Sant Boi entre els anys 1785 i 1800, Francesc Matheu i Esmandia, va ser l’autor d’un catecisme en català de gran difusió a la seva època.


En una agradable conversa mantinguda amb l’amic Joan Vendrell i el Sr. Martí Andreu, aquest em va informar que Can Tutusaus va ser abandonat per la coincidència d’uns desagradables fets: un robatori i la mort d’una bessonada només néixer que va parit la que havia estat la seva besàvia. Posteriorment, la família Tutusaus es va traslladar a viure a prop de l’església de Sant Baldiri, al carrer Alberdi a un lloc anomenat “La Pleta” (No n’havia sentit parlar d’aquest topònim a Sant Boi). Al no fer front a alguna despesa provocada per la compra de la casa nova, la finca de Can Tutusaus va ser venuda en subhasta i probablement comprada pel banquer Josep Estruch afegint-la al conjunt de la finques que formaven part de l’antiga Quadra del Bori o Benviure durant la segona meitat del segle XIX (d’aquí la existència a la finca de les fites amb la epigrafia “Bori” o “B” de Bori).
El Sr. Martí també em va explicar que quan algú de la seva família feia alguna cosa fora de lloc, s’utilitzava la expressió: “Sembles de Can Tutusaus”.

26 de març, 2009

La “desgavellada” Creu de Can Salgado.



En el terme de Santa Coloma de Cervelló existeix una curiosa creu de muntanya que el vandalisme provocat per uns brètols l’han desgavellat. La creu està situada en el cim d’un turonet (121,9 m) que vigila la cruïlla que formen els camins de can Codina (un camí que connecta, a l’alçada del mas de can Codina amb el camí del Llor a Sant Boi amb la carretera d’accés a la urbanització “Cesalpina” a Santa Coloma) i el de can Salgado (Camí que neix a les Cases del Llor a Sant Boi). En aquest cruïlla també està l’entrada de l’imponent mas de can Salgado.
El topònim Salgado és originari de Galícia. Jacinto Salgado era un militar de les tropes borbòniques de Felip V que va intervenir a la Guerra de Successió i que va rebre, com a premi i botí de guerra, la Torre Forès, una masia del segle XVII que a partir de llavors es va dir can Salgado (a pesar del que digui rètol de la entrada que indica “Mas Terra Alta”).
Cal assenyalar, abans de res, que l’últim tram del Camí de can Salgado que arriba a aquesta cruïlla és molt interessant: es tracta d’un camí que no s’ha arranjat amb maquinària i conserva les antigues travesseres de pedra que s’utilitzaven antigament per evitar l’erosió dels camins amb pendent. En aquest tram també poden observar un interessant mur de contenció del camí, fet amb pedra seca de llicorella.
El que queda de la creu -molt probablement més devastada en aquests moments del que es veu en aquestes fotografies fetes l’any 2005- no indica que sigui una creu molt antiga. Es probable que, per la ubicació a la partió dels termes de Sant Boi i Santa Coloma, aquesta creu substitueixi a alguna antiga creu de terme que van destruir altres avantpassats dels brètols d’avui en dia (Quina mania s’ha tingut sempre en destruir les creus de terme!). El lloc on s’ubica és, avui en dia, un bosc descontrolat de pins blancs força impenetrable; però en temps no molt llunyans, devia ser un lloc amb força visibilitat ja què el turonet devia d’estar del tot conreat de vinyes, atesa l’abundància d’interessants marges de pedra seca fets amb llicorelles i pedres de torturà.

22 de març, 2009

Música recomanada (XXII) “We are the thieves”, “Struggle for pleasure images” i “Close Cover” de Wim Mertens

Diu Wim Mertens que “el paràmetre femeni aporta un altre so a la música”; aquesta afirmació de Wim Mertens la ha tingut molt en compte en les seves composicions on la veu femenina és, molt sovint, present com un instrument més (els cants són sons sense lletra) i on moltes vegades els instrumentistes que utilitza per la gravació dels seus CDs o pels seus concerts són dones. En el fons, Mertens, sent una forta atracció per la aportació que fan les dones a la bellesa de la vida i per tant està convençut que la seva música necessita d’aquesta aportació. El tema “We are the thieves” és un exemple:



Els temes més coneguts, sobretot per la seva utilització com a banda sonora en la pel·lícula “The Bell of an Architect” (“El Ventre de l’Arquitecte”) de Peter Greenaway i en anuncis publicitaris de TV són “Struggle for pleasure images” i “Cover Close”. Una música minimalista que no deixa indiferent i que ens aportar sentiments diferents d’alegria i romanticisme on el piano és el protagonista:



16 de març, 2009

La campanya de la Conferència Episcopal.


Amb 30.000 rètols, 1.500 tanques publicitàries i 8 milions de fulletons es gasta els diners la Conferència Episcopal Espanyola en una campanya contra l’abort. No vull entrar a jutjar el contingut de la campanya. Tothom és lliure d’opinar el que creu convenient en un Estat de dret i amb llibertat d’expressió; i la Conferència Episcopal Espanyola, també sota els seus paràmetres ideològics i religiosos.
Opinar sobre el tema de l’abort és per mi un tema difícil perquè en considero cristià i catòlic, però també sóc socialista i crec que els governs democràtics tenen l’obligació de governar per a tothom i, per tant, tenen que solucionar els problemes reals sota paràmetres laics i no religiosos.
Amb el que si vull entrar és en el cost d’aquesta campanya. No ha sortit a la llum quin cost té –o almenys, no he trobat la informació enlloc-, però em sobte que en un moment de greu crisi es gastin els diners en campanyes quan organitzacions catòliques com a Càrites tenen problemes econòmics per fer front a l’increment de demanda dels seus punts de bancs d'aliments per l’augment del nombre de pobres a causa de la pujada de l’atur, i en un moment on també els programes de les missions catòliques han vist com han baixat les aportacions i donacions també a causa de la crisi, .
Per tant, m’indigna que la Conferència Episcopal Espanyola (no l’Església, m’agradaria recalcar-lo) es gasti aquests diners que es podrien destinar a donar suport a les seves organitzacions que treballen pels més desfavorits, tenint en compte els mitjans de comunicació afins i de la seva propietat on podrien donar a conèixer –com fan habitualment- la seva opinió al respecte.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090316/53660720171/los-obispos-denuncian-que-se-protege-mas-la-fauna-y-la-flora-que-al-no-nacido.html

05 de març, 2009

L’abús de bancs d’imatges en publicitat

La noticia de la utilització de fotografies fetes a les Bahames i a Austràlia en una campanya publicitària de turisme de la Diputació de Girona, crec que posa de manifest l’abús dels bancs d’imatges no reals en publicitat; però si la campanya és promoguda per un organisme públic pot arribar a ser un fet greu.
Els bancs d’imatges són empreses que comercialitzen fotografies de molta qualitat de tot tipus de temàtica i és un recurs que utilitzen sovint les agències de publicitat i els estudis de disseny gràfic. Aquest recurs estalvia diners i temps a l’hora de crear una campanya o d’il·lustrar fotogràficament un producte d’edició gràfica comercial. Però, com en el cas de la campanya de la Diputació de Girona, sovint s’abusa d’aquest recurs utilitzant-se imatges que no responen a la realitat del lloc o servei que ofereixen les empreses contractants d’aquestes imatges.
Ara, el cas d’aquesta campanya de la Diputació de Girona és molt greu. Considero que és un veritable frau. L’agència de publicitat contractant va utilitzar imatges d’un banc sabent que no corresponien a cap paisatge de la província de Girona; i ho va fer, segurament, per estalviar costos i tenir més marge de benefici, no pagant a un fotògraf professional per fer les fotos. I no serveix la excusa de que no hi han bancs d’imatges sobre el paisatge i de turisme de Catalunya, només cal veure revistes de qualitat com “Descobrir Catalunya” on el nivell de fotògrafs catalans o espanyols és molt elevat; però es clar, aquesta feina s’ha de pagar perquè fer una bona foto no és sempre tan fàcil (cal buscar l’angle adequat, l’època adequada i la llum adequada...).
Aquest cas de la Diputació de Girona hauria de fer caure la cara de vergonya als responsables de l’agència publicitària que va fer la campanya i als responsables de la Diputació que van supervisar la feina feta.

03 de març, 2009

“Reinserir-se al mercat laboral”. La feina forestal feta a Sant Boi surt a TV3.


Avui, al Telenoticies i als informatius del Canal 3/24 de TV3, s'està passant aquest reportatge del Taller d’Ocupació de Sant Boi de Llobregat que gestiona la empresa municipal CORESSA. El Taller d'Ocupació és un programa d’inserció laboral finançat pel Fons Social Europeu, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Boi i està destinat a aturats majors de 25 anys. La durada d'aquest programa és d’un any i participen 32 persones. Els participants tenen un contracte de formació on se'ls forma en un ofici amb pràctiques i actuacions reals realitzades a l’entorn natural i als espais urbans públics que beneficien a la ciutat i, a la vegada, reben també una formació complementària de Riscos Laborals, Medi Ambient, Informàtica, Català... Un dels objectius dels primers mesos serà treballar per a la retirada dels arbres caiguts a les zones de franges de protecció contra incendis tal com mostra el reportatge de TV3.