19 de novembre, 2008

Els vells camins de Sant Boi (IV). El Camí Vell de Torrelles





Al final del carrer Eucaliptus hi ha una cruïlla on comença la pista forestal senyalitzada com a Camí Vell de Torrelles; en aquest lloc també comença el camí que jo anomeno “Camí de la Roca Negra” (que serà objecte d’un altre article en aquest bloc) i on es connecta també amb el Camí Vell de Llor que està parcialment asfaltat. Al Camí Vell de Torrelles com en altres camins forestals que es van realitzar a mitjans dels anys 90, es va aprofitar la traça i el recorregut d’antics camins o senders existents. De fet, quan es fa fer aquesta pista molts excursionistes santboians es van queixar a les autoritats municipals perquè s’havia fet malbé un sender preciós i es va destruir alguns trams molt interessants amb marques de roderes. Afortunadament, alguns trams no es van poder aprofitar i es va salvaguardar uns 500 m de l’antic camí que han quedat sota l’espessa vegetació. A les fotos, podeu veure un tram molt interessant del camí que es va salvar de la seva destrucció i que està excavat en el rocam de llicorella. Aquest camí va estar vigilat des de l’Edat Mitjana a la banda de Sant Boi -a la vall del Llor en el territori de l’antiga Quadra del Llor- per la torre del Llor (convertida posteriorment en la masia de Santa Bàrbara i que actualment és un restaurant), i a la banda de Torrelles de Llobregat per la Torre del Senyor (al costat de la masia-restaurant Can Balasch i de l’actual “Catalunya en miniatura”).

3 comentaris:

Joan Vendrell i Campmany ha dit...

Quins bells indrets de la nostra geografia local, que tenim a tocar, i que a la vegada son tant llunyants en el seu desconeixement i el seu injust oblit.

Gràcies, Xavier, per acostar-los a nosaltres i a la vegada fent-los conèixer.

isafeu ha dit...

He anat a veure el post de la vall del Llor i he deixat un comentari que amplio ara, després d'haver aprofondit en el teu blog.
A la vinya del Cagarret encara hi ha una barraca de pedra seca. Costa de fotografiar sencera ja que està rodejada de vells cireres, però val la pena. I els marges! A més n'he localitzat una altre a la fondaria de la montanya de St Ramon aprop del torrent de Bardina.(de la banda climentona) El propietari va tenir la mala idea d'afegir-hi una barraca de totxana i uralita enganxada!!!( sense comentaris).
Salutacions.

elmarge ha dit...

Gràcies, Joana pels teus amables comentaris! I gràcies per compartir els teus coneixements del territori amb mi i amb tots els amics i amigues que veuen aquest bloc.
Salutacions.