28 de setembre, 2008

Hidrogen

Des de gener de 2008, Albert Reguant va retomar una nova etapa del mític programa radiofònic “HIDROGEN” des de ICAT FM. Aquest programa està dedicat a les noves músiques del món. D’aquest programa ja us havia parlat algun cop quan el feien com a programa de televisió en el Canal 33, en un horari nocturn poc accessible al públic i en una època que hi havia poca informació respecte a aquestes músiques en l’àmbit de la televisió i la ràdio (ara, Albert Reguant també porta el programa "Planeta música" del Canal 33)
Aquest programa el fan en directe els dissabtes, però si entreu en la web de ICAT FM i si a través del seu cercador introduïu “HIDROGEN” podreu veure i escoltar, amb una excel·lent presentació multimèdia, tots els continguts musicals dels programes que s’han fet fins ara; i també amb l’agradable possibilitat de visualitzar les portades dels CDs que es posen (avantatges de les noves tecnologies d’internet que les ràdios musicals de Catalunya Ràdio estan aplicant de manera pionera). També podeu escoltar "HIDROGEN" directament si cliqueu aquí. Un dels darrers programes està dedicat a les noves músiques d’Euskadi i és realment genial. Un programa de ràdio que segur us ajudarà a incrementar la vostra cultura musical i a passar bones estones mentres navegueu per a aquesta galàxia de l’internet.
També és molt recomanable (si us agrada el jazz) la ràdio en directe ICAT JAZZ sense cap tipus de pauses publicitàries.

24 de setembre, 2008

5 d’octubre, IV Dia internacional de les Aus a l’ermita de Sant Ramon.



Els amants de la Natura i de la fauna del Baix Llobregat tenim novament la ineludible i espectacular exhibició de vol d’aus rapinyaires que es farà el proper 5 d’octubre a partir de les 10:30h a l’ermita de Sant Ramon al cim del Montbaig. Els aficionats a la fotografia teniu una oportunitat d’or per fotografiar de prop unes aus majestuoses (si cliqueu la fotografia podreu veure un reportatge de l’any passat). Aquesta ja és la 4a edició que organitza de nou l’Associació Naturalista Rubricatum i els Falconers de les comarques de Barcelona i segur que no deixarà de sorprendre a la gran quantitat de públic que s’apropa cada any a aquesta activitat (Es recomana anar a peu. Podeu deixar el cotxe a l’aparcament del Parc Forestal Montbaig a la carretera de Sant Climent i fer la ruta segons Rutes pel Baix).
Aquest dia també finalitza l’inventari de control de pas d’aus migratòries que es des de fa molts anys (i que abans feia el Grup Ecologista Encina) s’ha fet sempre durant el mes de setembre des de l’ermita Sant Ramon i des del cim del Costa Fustera. A les 17:30 h de la tarda també és farà una conferència en homenatge d’Aurelio Pérez, insigne naturalista i col·laborador habitual de Félix Rodríguez de la Fuente en la mítica sèrie televisiva “El Hombre y la Tierra”. Veieu el programa complert, clicant aquí. A l’ermita de Sant Ramon hi ha servei de bar-restaurant.

22 de setembre, 2008

Concert en "B"



Acabo de rebre un correu electrònic on se’m comunica que el meu treball d’il·lustració gràfica “Concert en ‘B’” ha quedat finalista en el Concurs del calendari 2009 de la històrica papereria RAIMA del carrer Comtal de Barcelona. Feia molts anys que no em presentava a cap concurs de disseny gràfic o de fotografia, i el haver quedat com a finalista en aquest prestigiós concurs doncs és com tocar els estels per un moment. Professionalment no em dedico al 100% en la disciplina del disseny gràfic, però no he deixat mai de fer coses en aquest àmbit com a assessor per a entitats i institucions amigues. El disseny gràfic és una de les tecles professionals que toco; m’agrada tocar moltes com podeu veure en el meu bloc... i si ja sé allò de que “quien mucho abarca...”. Però em va la marxa... En fi que estic molt content i només ho volia compartir amb vosaltres.

18 de setembre, 2008

“El Marge” i “Xarxa Santboiana”, candidats als Premis Blocs de Catalunya 2008.

Uns bons amics em van recomanar que inscrigués el meu bloc als Premis Blocs de Catalunya 2008. Aquest concurs que té com objectiu de “pretendre prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure”.
Els premis es donen en funció d'una votació popular a través d'internet. Si us agrada el meu bloc i el seguiu, doncs... us demano el vostre vot... Encara que em fa una mica de vergonya això de demanar-vos el vostre vot...
Al bloc que si us demano fervorosament que voteu és al de la Xarxa Santboiana. Darrera d'aquest bloc -que ens permet enllaçar amb els 187 blocs que es fan a Sant Boi agrupats per temàtiques- hi ha una entusiasta i excel·lent feina d'un equip format pel Josep Maria Comas (“Finestres de Sant Boi.cat”), la Núria Egea (“Ànima Gaia”) i el Ferran Cobo (“De Sant Boi al món”). Aquest equip ha aconseguit crear una de les xarxes de blocaires més importants de Catalunya i col·loca a Sant Boi com a referent d'aquest tipus de xarxes socials que aprofiten les noves tecnologies de la informació (TIC).

Si voleu votar al bloc “el marge” aneu a l'apartat de categoria de miscel·lània dels Premis Blocs de Catalunya 2008 clicant aquí i busqueu Xavier Sánchez - El Marge (un cop entreu en la candidatura, enrecordeu-vos de marcar una casella i desprès confirmar el vostre vot a l'adreça de correu electrònic que us demanen).

Si voleu votar al bloc “Xarxa Santboiana” aneu a l'apartat de categoria de TIC dels Premis Blocs de Catalunya 2008 clicant aquí i busqueu Josep Maria Comas - Xarxa Santboiana (un cop entreu en la candidatura, enrecordeu-vos de marcar una casella i desprès confirmar el vostre vot a l'adreça de correu electrònic que us demanen).

Teniu fins el 30 de setembre! Gràcies per la vostra participació.
Si sabeu d'algun altre bloc santboià que es presenti, digeu-m'ho, si us plau.

17 de setembre, 2008

Racons del Baix Llobregat (IV). Santa Maria de Cervelló, un racó màgic.

Si hi ha algun racó màgic en la comarca del Baix Llobregat és el conjunt format per l’església romànica de Santa Maria de Cervelló i l’enrunat castell de Cervelló.
La màgia que em transmet aquest lloc, la he sentit des que era petit en aquelles excursions inovidables que fèiem amb mon pare caminant tot el dia des de Sant Boi fins a Torrelles de Llobregat i de Torrelles fins aquest lloc (és molt recomanable fer aquesta excursió que passa per racons tan interessants com els voltants de la masia de Can Riera i les seves espectaculars penyes. A Rutes pel Baix podeu trobar una part d’aquest recorregut a peu des de Torrelles).
I perquè és tan màgic? Per una fusió única de natura i patrimoni històric que es percebeix en aquest racó: Santa Maria de Cervelló està construïda a la mateixa cantera on es va extreure el rocam vermellós que va servir per construir-la (al passadís que queda entre la cantera i l’esglèsia encara es poden observar les marques dels pics que servien per tallar la roca rogenca). No ens deixarà tampoc indiferents les espectaculars formes en el rocams vermellosos que l’erosió ha format al llarg dels segles i que l’home ha sabut utilitzar per construir cisternes, tombes antropomòrfiques i amagatalls eremítics. I és màgic també perquè el castell de Cervelló està pràcticament amagat entre la vegetació com si fos l’escenari del conte de “la Bella Durment” (de fet, la culpa de que estigui així d’enrunat i d’amagat entre la vegetació no és de la bruixa dolenta sinó d’en Felip V que el va fa enderrocar aquest castell desprès de la derrota de l’Onze de Setembre al 1714). L’església romànica de Santa Maria és d’estil llombard però amb afegits d’altres èpoques (especialment, la portalada, d’estil renaixentista i està feta amb rocam del que s’estreia de la muntanya de Montjuïc) i en una cantonada posterior de la mateixa trobem que una tomba antropomòrfica a sota dels murs de l’església; també trobem una vella escala de pedra que ens porta fins a la interessant Creu de Terme que va ser refeta desprès de la Guerra Civil. Si seguim el corriol que surt pel davant de l’església ens portaria de seguida fins a unes altres tombes antropomòrfiques (mireu aquí una tètrica foto de principis de segle XX de l'arxiu Salvany) i a un espectacular amagatall humà excavat en el rocam. Des de la petita explanada del davant de l’església tenim una espectacular vista de la muntanya del Puig Vicenç amb la masia de Can Sala de Baix al davant (aquesta zona està a dins de l’espai d’interès natural de les Muntanyes de l’Ordal). Per accedir a les runes del castell i de la seva capella és millor continuar a peu per la carretera asfaltada que puja fins a una urbanització i en una obertura el tancat de protecció de la carretera accedir-hi. Des de la població de Cervelló es pot accedir per una carretera ben senyalitzada que conta amb un carril bici i de vianants segregat. Si cliqueu aquí podeu veure un reportatge de la zona.

09 de setembre, 2008

Un referent en el món del disseny gràfic: El projecte d’imatge de marca turística de la Comunidad de Calatayud





En els darrers anys, el govern de la Diputación General de Aragón ha impulsat una decidida política per valoritzar els espais naturals i l’immens patrimoni històric de les comarques aragoneses per tal d’atraure un turisme àvid en descobrir coses interessants lluny d’altres propostes massificades de turisme.
Algunes d’aquestes comarques han realitzat concursos per a la realització de projectes d’imatge de marca turística per tal de crear una política ben definida en l’àmbit de la comunicació i de la difusió dels valors naturals i patrimonials d’aquestes terres.
Un dels projectes més celebrats i més interessants ha estat el realitzat per l’empresa STV DISSENY de Barcelona: el manual d’imatge corporativa de la marca turística de la Comunidad de Calatayud. Aquest projecte ha estat molt visualitzat entre la comunitat internacional de dissenyadors gràfics que formen part de la web ISSUU (una interessant web que permet visualitzar tot tipus de projectes gràfics de format PDF en una atractiva presentació feta amb Flash).
Es tracta d’un projecte que recull les essències del fabulós patrimoni històric (en especial el mudéjar) i de l’entorn natural d’aquesta comarca. És també un projecte que destil·la un discurs de síntesi de comunicació visual molt interessant, perfectament articulat en el seu “Manual de Imagen Corporativa. Normas de Aplicación Gràfica”, arribant a ser un projecte de referència per a futurs dissenys d’altres marques turístiques.
STV DISSENY ha realitzat també, en l’àmbit de l’Aragó, altres projectes molt interessants d’imatge de marca turística per a la comarca Campo de Daroca i per a la població de Mesones de Isuela; també ha realitzat en l’àmbit del turisme projectes de publicacions, d’imatges d’esdeveniments i de signalítica per a la ciutat medieval de Molina de Aragón i per a la Conselleria de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

07 de setembre, 2008

Rutes vora el mar (III). Praia Grande-Praia da Adraga. Parc Natural Sintra-Cascais.

Ja fa molts anys que per motius familiars estiuejo a Colares, un poble portuguès que es troba en el territori que abasta la “Camara da Sintra” (les “camaras” és una estructura divisòria de l’estat portuguès similar als consells comarcals catalans en l’àmbit territorial però més semblant a les diputacions en l’àmbit econòmic i competencial). Bona part del territori de la “Freguesia de Colares” (la “freguesia” és una subdivisió territorial de las “camaras” que també abasta diversos pobles) l’ocupa el Parc Natural de Sintra i Cascais. La Serra de Sintra (amb un imponent patrimoni històric i natural) i la seva espectacular costa, formen part d’aquest espai.
Si alguna vegada penseu anar de vacances per aquest indret i teniu ganes de caminar vora el mar i us agraden les emocions fortes, us recomano aquesta interessant ruta al costat del mar Atlàntic:
Des de la població de Colares, us teniu que apropar fina la Praia Grande de Rodizio, una bellíssima platja de bandera blava que compte a bons serveis i aparcament per deixar el cotxe (també hi ha un autobús públic que surt de Sintra i passa per Colares fins a la Praia Grande). La nostra ruta s’inicia a la rotonda on finalitza el passeig de la platja (en direcció als imponents penya-segats del final de la platja). A la mateixa rotonda, s’inicia en un carreró la ruta GR 11 E9 “Caminho do Atlantico” perfectament senyalitzada amb marques vermelles i blanques. Desprès de passar entre cases d’una urbanització, arribem a sobre d’un penya-segat. Seguint sempre els senyals, encara que ens poden desviar de tant en tant pels corriols que s’acosten als penya-segats (Atenció! Aneu molt amb compte si aneu a nens o si hi ha boira). Trobareu una escala que baixa fins a la Praia Grande entre enormes parets on es poden observar desgastades trepitjades de dinosauris (abans la GR 11 pujava per aquesta escala, però els constants despreniments de roques han fet que les autoritats tanquin aquest accés que és força espectacular). Caminant sovint al costat d’interessants murs de pedra seca, arribarem a sobre del vertical i altíssim penya-segat de la Pedra da Alvilar, lloc del qual s’expliquen històries d’haver estat utilitzat des de l’antiguitat per condemnar a mort llançant als castigats per aquesta vertical, destrossant-se els seus cossos en les agulles de les roques banyades constantment per les enormes ones del mar (quan estàs allà i ho veus, se’n regira l’estómac, us ho asseguro). Desprès comencem a baixar fins a la Praia da Adraga, entre boscos de pins torturats pels forts vents d’aquestes contrades. Arribem a la Praia da Adraga. Aquesta platja paradisíaca està considerada com una de les 100 millors platges del mon i és –com d’altres d’aquesta zona- un paradís pels surfistes. A la platja –també de bandera blava i amb bons serveis- trobem una interessant cova o arc format per l’erosió i tenim unes vistes increïbles dels penya-segats pels quals hem passat anteriorment. Desprès d’un merescut bany (si és estiu) tornem pel mateix lloc. Quan arribeu de nou a la Praia Grande, dirigiu-vos als imponents penya-segats del Carvalhu do Corvo i endinseu-vos entre les seves enormes parets i tindreu el premi d’observar un majestuós espectacle geològic que us servirà de marc incomparable per tenir un altre merescut bany. Podeu veure un reportatge de la ruta clicant aquí.

04 de setembre, 2008

Racons del Baix Llobregat (III). Les basses de can Dimoni.

“Moltes vegades, les accions humanes sobre el territori poden ser negatives per a la natura. Però, també a vegades, i sense voler, l’acció humana pot ser positiva. Les Basses de Can Dimoni, són un clar exemple d’aquest fet: la massiva extracció d’àrids que va patir aquest lloc, com altres del Delta del Llobregat, va donar pas al naixement de les actuals basses, a causa del nivell proper a la superfície de les aigües subterrànies. I com deia Leonardo da Vinci, “l’aigua és el vehicle de la vida”, la qual cosa va fer que es donessin les condicions necessàries per a la implantació d’una fauna i una flora com les que hi havia en els aiguamolls que fa molts segles eren aquestes terres.”
Aquest és l’inici del pròleg que vaig tenir l’honor d’escriure l’any 2002 pel llibre “Les Basses de Can Dimoni: Sant Boi de Llobregat, Delta del Llobregat” del qual són autors en Josep Ma. Panareda i l’amic Jaume Sans. Un llibre divulgatiu i científic que us recomano perquè és molt interessant per conèixer la evolució del Delta del Llobregat i l’origen d’aquestes basses i el seu enorme potencial natural; el llibre està magníficament il·lustrat amb fotografies, il·lustracions i gràfics.
Gràcies a la tasca de divulgació de persones com en Jaume Sans i del Grup Ecologista Encina, l’ajuntament va posar en marxa una tasca de recuperació de l’espai a l’ajut del departament de medi ambient de la Generalitat i les actuacions de recuperació realitzades pels programes d’inserció laboral que gestiona CORESSA. En paral·lel, tan l’ajuntament com els grups parlamentaris del PSC, IC-V i ERC, van sol·licitar en el Parlament de Catalunya la declaració de zona ZEPA (Zona d’especial protecció d’aus) -que fa pocs anys es va aconseguir- atesa la importància ornitològica d’aquest espai. De fet, cada any, es fa un control d’anellament en aquest indret (el mes de setembre és l’època) que forma part de l’inventari anual que realitza la Generalitat.
De les tres basses, només es pot visitar la més gran. Des de petites obertures entre el canyís es poden observar especialment –i segons l’època de l’any- esplugabous, polles d’aigua, blauets, xivitones, martinets, ànecs, agrons, cames llarges, etc..
Us puc assegurar que l’espai us sorprendrà en mig d’un imponent paisatge agrícola de la zona de la Marina al Parc Agrari del Baix Llobregat del Llobregat. Al seu costat hi ha una petita àrea de lleure. Per anar-hi us recomano que seguiu les indicacions de la meva guia “Rutes pel baix”.

01 de setembre, 2008

Concert de Teresa Salgueiro (ex-Madredeus) a l’Altaveu 2008 de Sant Boi

El proper 13 de setembre a les 22 h, actuarà Teresa Salgueiro (la ex-vocalista del famós grup portuguès Madredeus) a la plaça de l’Ajuntament de Sant Boi en el marc del sempre interessant festival Altaveu. Sóc un fan de Madredeus, però també de Teresa Salgueiro. Us recomano molt aquest concert, és una oportunitat per escoltar a una de les millors veus de la música internacional que us asseguro que us farà levitar, i a més a més, el concert és gratuït.
Teresa Salgueiro va acompanyada dels extraordinaris músics del quintet Lusitana Ensemble i canta cançons de diversos estils i orígens; de fet, en el seu àlbum “Obrigado” canta acompanyada amb cantants d’altres estils (per exemple, el tema “Haja que Ouver” de Madredeus el canta amb Josep Carreres i és sublim! Mireu el vídeo que us adjunto). En fi, que no us ho perdeu... molt recomanat!