31 de desembre, 2008

Rutes vora el mar (IV). La Torre del Tajo.











Fa poc que he estat visitant amb la família la província de Cadis i he quedat meravellat de la bellesa dels seus espais naturals. Els parcs naturals dels “Alcorconales” i de Grazalema són impressionants amb uns paisatge únics, però bona part de la costa de Cadis és verge plena d’extenses platges amb zones humides adjacents i de penya segats espectaculars coronats de bellísimes pinedes. Un d’aquests espais naturals de costa és el Parc Natural de la Breña i les Maresmes de Barbate. Aquest parc compta amb tres encantadores rutes senderistes per fer vora el mar. La ruta que us proposo la vaig poder fer aquests dies i val molt la pena: és la de la “Torre del Tajo”; és una ruta curteta, però intensa i molt còmode de fer (és una ruta que a la que pot anar tota la família amb calçat còmode). La ruta comença al km 3,5 de la carretera que va de Caños de la Meca a Barbate en una zona que hi ha un extens aparcament i ens endinsem en un bosc de pins pinyoners molt ben mantingut per evitar incendis, caminant amb poc desnivell i fruint del cants dels ocells. La ruta està senyalitzada amb fletxes blanques gravades en fites de fusta. La ruta finalitza en l’antiga Torre del Tajo, una construcció del s. XV restaurada l’any 1992 i que tenia la funció de vigilància de l’arriba dels pirates. Darrera de la Torre del Tajo està el “tajo”, un impressionant penya-segat que et deixa amb la boca ben oberta i que ens convida a fer bones fotografies; a pesar de ser un lloc perillós està molt bé protegit amb baranes de fusta. És una bona ruta per agafar gana i menjar-se a posteriori un “pescaito” i unes “tortillas de camarones” (uf! M’ha entrat gana...).

28 de desembre, 2008

Cristòfol Colón era de Sant Boi de Llobregat?

Aquesta notícia va aparèixer el novembre de l’any passat (mireu article de “La Vanguardia”) i era l’afirmació que feia el doctor Jaume Codina en el seu darrer treball d’investigació abans de la seva mort. Jaume Codina era un rigorós investigador com a posat de manifest la seva extensa obra molt lligada a la història de Sant Boi, del Prat i de la comarca del Baix Llobregat. Haurem d’esperar amb impaciència a la publicació d’aquest treball per saber quines eren les seves conclusions. Però a part de la tasca investigadora Jaume Codina, un recent treball de recerca del prestigiós professor Augusto Algueró de la Prada ha posat també de manifest que Cristòfol Colón va néixer a Sant Boi. Una investigació exhaustiva d’aquest historiador en els arxius parroquials de la església de Sant Baldiri de Sant Boi comprovant una pista del famós Archivi di Esclavi Genovese (AEG) del s. XIV, demostra que Cristòfol Colón va néixer a Sant Boi de Llobregat el 13 de març de 1453 desprès de que els seus pares genovesos (Pietro Colón i Ramoni Baldiria) fossin fets esclaus i venuts a Marcel Bosch de Gualbes, masover de la Torre del Benviure i administrador del senyor de la Quadra del Benviure de Sant Boi. Gràcies a les consultes que ha fet el professor Algueró a l’Arxiu Històric de la Barca de Sant Boi de Ca la Rita, es pot afirmar que Cristòfol Colón es va iniciar en l’art de navegar fent de capità a la barca que creuava el riu Llobregat unint el pas del Camí Ral des de les ribes de Cornellà a Sant Boi travessant les seves turbulentes aigües. Segons Algueró, el fet que Colón volgués arribar a Barcelona abans que altres llocs desprès de descobrir Amèrica té molt que veure a que el port de Barcelona era el més proper que hi havia a Sant Boi, on vivia la seva família santboiana i que enyorava molt, segons escrivia a la seva bitàcora del vaixell. Increïble, no? Més informació a http://www.agustoalgueropresadepel.com/

23 de desembre, 2008

Música gratuïta (II). “Lost Frontier Christmas Sampler 2008”, la música ideal per ambientar el vostre Nadal.


Aquest nou sampler dels amics de “Lost Frontier” -“Lost Frontier Christmas Sampler 2008”- és una extraordinària recopilació de temes instrumentals de noves músiques inspirades totes elles amb el Nadal. No us espereu la tradicional música de nadales. Hi han temes acústics, però en la seva gran majoria predomina la electrònica Es tracta de temes absolutament originals i que ens podem ajuden a crear un ambient de pau i serenor fugint de la voràgine comsumista que sembla ser que toca en aquests dies. La gran majoria dels temes són de compositors espanyols i catalans poc coneguts com Pepe Acevedo o Roger Subirana, i ens permet conèixer la seva extraordinària música de manera gratuïta ja que l’han volgut compartir amb nosaltres a través de la gran labor de divulgació que fa la web de “Lost Frontier” amb l’edició d’aquests samplers. Si us agraden les noves músiques, no deixeu passar aquesta gran oportunitat, ja que el termini de descàrrega acaba el proper mes de febrer. Feu-vos aquest gran regal!

19 de desembre, 2008

“Viure és néixer cada dia”



Amb aquesta frase d'Erich Fromm i aquesta fotografia de Montserrat feta el gener de 2008 des del Coll de les Estenalles sota el Montcau, us desitjo un Bon Nadal i Bona vida pel 2009.

11 de desembre, 2008

Marges de Sant Boi (III)





Recentment, la Escola Taller de Sant Boi està realitzant una tasca de neteja i millora del bosc que hi ha a prop de la Font de Gualbes al Parc Forestal Montbaig. El desbrossament d’espècies invasores com el càrritx i l’aclarida d’excés de pins blancs està permetent que s’estiguin trobant construccions de marges de pedra seca molt interessants com aquest que veieu a la foto. Algunes de les lloses de llicorella arriben a tenir una llargària d’1 m donant un aspecte imponent a algunes d’aquestes feixes.

30 de novembre, 2008

Música recomanada (XX). “Terres d’aigua” de David Salvans.

La música de David Salvans la vaig escoltar per primera vegada a l’any 1993 en un CD recopilatori titulat “Nueva Música Española” que va editar la mítica revista sevillana “Nueva Música” –avui desapareguda-; el tema era “Too may friends left” del seu primer CD titulat “Montseny”. El títol de “Montseny” no deixava cap dubte en que s’havia inspirat David Salvans en fer la seva espectacular música: l’entorn natural del seu poble d’Arbúcies. De David Salvans m’agrada tota la seva música, però us voldria destacar aquest tema titulat “Terres d’Aigua” del seu CD “Impressions”; un tema que a mi particularment en fa sentir la força de la Natura i que vaig descobrir escoltant l’extraordinari recopilatori de noves músiques titulat “Hidrogen I” editar per TV3 l’any 1998 (aquest tema havia estat utilitzat com a banda sonora d’un documental musical sobre el Cap de Creus). Si necessiteu música que us faci somniar i que us traslladi a la Natura o l’Espai Sideral, aquest és el vostre músic. Cliqueu aquest enllaç per escoltar aquest tema.

http://campus.linia9.net/file.php/1/Remei/01%20Cap%20de%20Creus.mp3

26 de novembre, 2008

Premio Dardos

L’amiga filòloga del bloc l’espiell m’ha honorat concedint-me el premi “Dardos”. El premi consisteix en donar a conèixer el meu bloc en el seu propi; i en jo donar a conèixer el seu bloc i els de 15 més que crec que s’han de promocionar.

Copio l’explicació que dóna Alem Guadiana que li va otogar aquest premi:

«Trata-se de um prémio que está a correr mundo, reconhecendo aqueles blogues que consideramos transmissores dos grandes valores humanos, com a qualidade conferida por uma consequente militância em torno das grandes causas, como seja o património e a liberdade, as pessoas e a qualidade de vida, o ambiente e as tradições, a memória e a dignidade, a cultura e o lazer. "Estes selos, foram criados com a intenção de promover o salutar convívio entre os bloggers e como forma de demonstrar carinho e, reconhecimento por um trabalho, que agregue valor à Web." (citando o Café Portugal). Para explicar o critério utilizado, cito e subscrevo este texto do Rui Dias José: "Fica claro (expressamente afirmado e dito!) que as minhas escolhas para os "Premios Dardos" têm na base relações de amizade, proximidade ou identificação. Sou humano como os demais e, na teia de relações na net, gosto, quero, apaixono-me... Tudo é portanto subjectivo. E ainda bem!”. Cabe agora aos contemplados com o Prémio Dardos (se o aceitarem) procederem à seguinte actuação: 1. Exibir a respectiva marca /imagem; 2. Linkar o blog através do qual recebeu o prémio; 3. Escolher quinze (15) outros blogs aos quais atribuirá o "Prémio Dardos".»

Bé, jo també he escollit 15 blocs que crec que mereixen aquest premi de ser donats a conèixer:

20 de novembre, 2008

Neix AFOBOI, l’Agrupació Fotogràfica de Sant Boi



Amb molta il·lusió per part de les persones que han impulsat aquest projecte (Paky López, Julio Pulido, Dani Carrillo i Mingo Ortega), neix la primera Agrupació Fotogràfica de Sant Boi. Tal com podreu llegir en la seva web (http://www.afoboi.com/), AFOBOI té un interessant projecte d’aglutinar als aficionats santboians de la fotografia organitzant concursos, exposicions, cursos i sortides. El divendres 21 de novembre, a les 19 h, es presentarà aquesta nova entitat al Casal del barri de Marianao. He tingut l’honor de dissenyar el logotip d’AFOBOI, del qual podeu veure el projecte, i a la vegada no he dubtat en fer-me soci d’aquesta entitat. Si sou amants de la fotografia, us convido a que us feu socis.

19 de novembre, 2008

Els vells camins de Sant Boi (IV). El Camí Vell de Torrelles





Al final del carrer Eucaliptus hi ha una cruïlla on comença la pista forestal senyalitzada com a Camí Vell de Torrelles; en aquest lloc també comença el camí que jo anomeno “Camí de la Roca Negra” (que serà objecte d’un altre article en aquest bloc) i on es connecta també amb el Camí Vell de Llor que està parcialment asfaltat. Al Camí Vell de Torrelles com en altres camins forestals que es van realitzar a mitjans dels anys 90, es va aprofitar la traça i el recorregut d’antics camins o senders existents. De fet, quan es fa fer aquesta pista molts excursionistes santboians es van queixar a les autoritats municipals perquè s’havia fet malbé un sender preciós i es va destruir alguns trams molt interessants amb marques de roderes. Afortunadament, alguns trams no es van poder aprofitar i es va salvaguardar uns 500 m de l’antic camí que han quedat sota l’espessa vegetació. A les fotos, podeu veure un tram molt interessant del camí que es va salvar de la seva destrucció i que està excavat en el rocam de llicorella. Aquest camí va estar vigilat des de l’Edat Mitjana a la banda de Sant Boi -a la vall del Llor en el territori de l’antiga Quadra del Llor- per la torre del Llor (convertida posteriorment en la masia de Santa Bàrbara i que actualment és un restaurant), i a la banda de Torrelles de Llobregat per la Torre del Senyor (al costat de la masia-restaurant Can Balasch i de l’actual “Catalunya en miniatura”).

10 de novembre, 2008

El Sant Boi salvatge (II). Helsinki-Sant Boi, un vol de 3500 km.


L’ocell que podeu veure a la foto és un Esparver (Accipiter nisus) i ha estat interceptat en la campanya d’anellament que els naturalistes fan a les Basses de Can Dimoni. Però, el més curiós de la foto és la inscripció de l’anella que té a la pota: Museum Helsinki Finland. Aquest ocell va ser anellat a Finlàndia i ha volat uns 3500 km fins arribar a Sant Boi, on està de pas ja que el seu objectiu és passar l’hivern a l’Àfrica. Aquesta foto me l’ha passat l’amic Andreu Burguera que participa en aquesta campanya. Aquest fet és una gran notícia pels ornitòlegs i naturalistes locals i indica la importància de les Basses de Can Dimoni com a lloc de pas del tràfic d’aus migratòries sobre el Delta del Llobregat. L’anellament científic d’aus és la millor tècnica, en la que participen milers d’especialistes i voluntaris a tot el món, per saber les rutes mundials de les migracions de les aus; les seves dades són fonamentals per a la ciència (pensem que fets tan greus com la grip aviar es van poder investigar gràcies a la informació que es tenia sobre les rutes de migració de les aus) i ens ajuden a saber més coses sobre el misteri de la Natura.

08 de novembre, 2008

Música gratuïta (I). “Lost Frontier Sampler núm. 11”.


Ja fa temps, us vaig parlar sobre una gran web dels amics de “Losfrontier”; aquesta web està dedicada a la divulgació de les anomenades noves músiques. Una de les coses més interessants que us pot aportar aquesta web -a part de la possibilitat d’escoltar gratuïtament una ràdio sobre noves músiques (la podeu linkar des aquest bloc)-, és el descarregar gratuïtament samplers de música de gran qualitat. Els samplers solen ser recopilatoris de diversos autors i té l’avantatge de permetre’t escoltar i conèixer nous compositors.
Lostfrontier ja ha editat 10 samplers fins ara; el darrer, “Lost Frontier Sampler No. 11” és un sampler doble i la música que alberga és magnífica. Teniu la oportunitat de descarregar-lo fins gener de 2009!

02 de novembre, 2008

Els vells camins de Sant Boi (III). La Carrerada del Montbaig.






Les carrerades són camins que existeixen des de l’Edat Mitja i que estaven destinats a les rutes de transhumància dels ramats que a l’hivern baixaven de les terres més fredes del Pirineu fins a llocs com el Garraf o el Delta del Llobregat amb un clima més benigne i que permetien trobar els pastos adequats mentre s’esperava l’arribada de l’estiu per tornar-hi.
El tram de carrerada que s’ha conservat en el Montbaig –uns 500 m- molt probablement formava part de l’anomenada “Carrerada del Penedès” que aprofitava el recorregut del Camí Ral de Vilafranca del Penedès a Barcelona. De fet, el tram que troben a Sant Boi és probablement una bifurcació del Camí Ral que partia des de l’Estret de Roques per tal de segregar el tràfic de persones, carruatges, mules i ramats. El topònim de “La Carrerada” ha perdurat en el terme de Sant Climent de Llobregat i el trobem al camí que surt del seu cementiri i que passa al costat de l’Ermita del Roser en direcció a la Roca del Barret de Begues.
La Carrerada del Montbaig té 3 m d’amplada entre murs que tenen 1 m d’amplada. Els murs estan formats per imponents lloses de llicorella col·locades en forma inclinada. També trobem diversos clots excavats en la llicorella que tenien la funció d’abeuradors dels ramats. Bona part del camí està sota la vegetació. Una altre part del camí ha desaparescut amb la instal·lació de torres elèctriques i la construcció de pistes forestals.
Un sender no senyalitzat del Parc Forestal del Montbaig ens permet apropar-nos des del camí de la Font de Gualbes i pujar en paral·lel a la carrerada.

31 d’octubre, 2008

Socialisme simpàtic.

Les recents declaracions d’Aznar dient que el socialisme simpàtic no és la recepta per superar la crisi econòmica em recorda a un company directiu que considera que no és professional intentar crear “bon rotllo” en el treball sinó que s’ha de “tensionar” constantment als subordinats. Amb aquest company, evidentment, no estic d’acord i la meva experiència laboral com a responsable en la direcció d’equips de treball em dona la raó.
Però tornem a parlar del senyor Aznar; al meu entendre, un clar cas de patologia política per les seves reiterades intervencions amb afirmacions ex-càtedra i dogmàtiques on no surt mai del discurs del “tensionar” als ciutadans amb afirmacions pintoresques sobre la invasió àrab de la Península Ibèrica durant l’època dels visigots, sobre el canvi climàtic o les darreres sobre el “socialisme simpàtic” d’en Zapatero. En fi, al “duro” senyor Aznar li molesta les formes educades i respectuoses d’en Zapatero, i fins i tot, crec que li va molestar que li defenses davant de Chaves com un president escollit democràticament que mereixia un respecte.
Aquesta crisi, al meu entendre, és una oportunitat per replantejar uns models de creixement econòmic equivocats basats en el totxo i que han malmès el territori i que han afavorit la cara més desagradable del canvi climàtic, i que de retruc han fet pràcticament impossible l’accés de l’habitatge als joves i a les persones més desfavorides.
A la espera d’un reflotament econòmic calen més polítiques socials d’ajuda als desfavorits (especialment a les persones a l’atur)... A això es deu referir el senyor Aznar com a socialisme simpàtic? Si és així, m’agrada el concepte, perquè s’hi ha una ideologia política que ha fomentat la societat del benestar i les millores socials de manera universal és el socialisme democràtic i no les profecies neolliberals d’ideòlegs de la talla del senyor Aznar.

28 d’octubre, 2008

Racons del Baix Llobregat (VI). L’ermita de Sant Ramon i el Parc Forestal del Montbaig



“L’ermita al cel suspesa”. Aquest vers del poema “L’Emigrant” de mossèn Jacint Verdaguer referint-se al Santuari de Bellmunt quan “flota” entre els núvols de les sempres abundants boires de la comarca d’Osona, també serveixen per descriure l’ermita de Sant Ramon quan s’il·lumina per la nit i sembla formar part dels planetes i dels estels del cel del Baix Llobregat. Aquesta ermita, d’estil neogòtic i construïda a finals del segle XIX, està situada en el cim del Montbaig on es troben els termes municipals de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans (De fet, abans de la construcció de l’ermita hi havia una gran fita del segle XVII que es conserva a l’antiga seu de la Quadra del Bori i que avui en dia és el restaurant Can Xixol de Sant Boi). L’advocació de l’ermita és la de Sant Ramon Nonat, el patró dels nounats; de fet, encara es costum per part d’algunes persones el portar ex-vots pujant a l’ermita i posar un ciri a Sant Ramon.
Però a part de les tradicions religioses lligades a aquesta ermita, aquest racó del Baix Llobregat té un gran interès turístic pels amants de la natura: és un autèntic balcó natural sobre el Delta del Llobregat i un mirador impressionant de 360º on podem contemplar el Garraf, Collserola i les Muntanyes de l’Ordal; fins i tot, des d’aquest lloc, podem veure una mica més lluny Montserrat, el Montseny i... la Serra de la Tramuntana de Mallorca en dies molt nets! (veieu foto i article del bloc de Jaume Sans).
Pujar a peu a l’ermita de Sant Ramon és una recomanable excursió familiar per a gent gran i per anar amb nens. Al cim del Montbaig es pot pujar a peu des de Viladecans (per una ruta senyalitzada des del Parc de la Torre Roja) i des de Sant Climent de Llobregat (des de Can Boneu o des de Can Molins); però la millor ruta és la que puja des de Sant Boi de Llobregat –senyalitzada des de la carretera de Sant Climent i que s’inicia en un aparcament del parc forestal- ja que travessa els boscos de roures i alzines de la zona d’obaga del Parc Forestal del Montbaig, passant per racons tan interessants com el Pavelló de Caça o la Torre de les Bruixes (Centre d’Informació del Parc Forestal Montbaig), el recinte arqueològic de la Torre Benviure (on s’està construint en aquests moments un centre d’interpretació), el Camí Ral, la Font de Gualbes, i on es troben diferents camins per pujar amb diferents dificultats (la pista forestal principal és de fàcil accés per a tothom i per als ciclistes. Recomano que consulteu la meva guia Rutes pel Baix. I si us agrada les pendents, pugeu per la drecera amb marques grogues).
L’ermita de Sant Ramon, a part del seu us religiós, té un bon servei de bar-restaurant i alberga el Centre d’Interpretació del Paisatge del Baix Llobregat on es molt recomanable que veieu l’audiovisual en 3D “El Tresor del Baix” (És gratis i ho heu de demanar veure’l al bar-restaurant).



21 d’octubre, 2008

Música recomanada (XIX). “Secrets” de Roger Subirana.


Me encanten les músiques que disparen la meva imaginació; que em fan somiar i visualitzar altres monts, altres paisatges, altres espais, altres ànimes, altres cors... La música de Roger Subirana ho aconsegueix sempre. Grans pàgines de la història de la música les han omplert algunes de les bandes sonores que ajudaven a que grans pel·lícules fossin obres mestres; a Roger Subirana se li hauria de trobar un bon director de cinema que fos capaç de trobar les imatges i les situacions que il·lustressin la seva gran música. Roger Subirana és simplement un gran compositor –dels millors del país al meu parer- nascut a Vilafranca del Penedès que no sap escriure música (composa i toca d’oïda) però amb una obra grandiosa i que crec que algun dia es parlarà d’ell com un abans i un desprès; un fenomen similar al gran Mike Oldfield, que és capaç de fer les seves grans composicions o d’interpretar las seva música al costat d’orquestres simfòniques sense saber escriure o llegir una partitura. Les influències en la música de Roger Subirana són múltiples: de la música celta, al rock simfònic passant per la música electrònica (en una interessant entrevista publicada en Losfrontier parla d’això). Precisament, a Roger Subirana el vaig descobrir-lo en Lostfrontier, des d’on es poden descarregar gratuïtament alguns dels seus CDs gràcies a la seva generositat de voler compartir amb tothom la seva gran creativitat. Ja són molts els seus treballs, i destacar algun en concret m’és difícil, per això us proposo que escolteu el primer que vaig escoltar jo d’ell: “Secrets”, una meravella.

15 d’octubre, 2008

Racons del Baix Llobregat (V). La Vall del Llor.







La Vall del Llor o de Santa Bàrbara del Llor és un dels racons naturals més interessants del Baix Llobregat pel seu peculiar paisatge agro forestal i per la seva biodiversitat. I té encara una singularitat negativa que augmenta el seu valor: la forta pressió urbanística que la envolta, fent que sigui un racó singular a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La peculiaritat del seu paisatge agro forestal ve donat per la coexistència dels marges de pedra seca amb “vinyes” de cirerers, atmellers, oliveres, garrofers i dels boscos de pins a les zones de solana i de roures i alzines a les zones d’obaga. Als torrents del Llor o de Can Totussaus, es troba el llorer o llor que probablement dona nom al topònim de la vall. En general, la vall presenta la presència de flora i fauna típics d’un ecosistema mediterrani que gràcies a l’abandó de les zones agrícoles i a la prohibició de caça s’ha multiplicat els darrers anys. És també un dels pocs llocs del terme de Sant Boi on podem trobar un font d’aigua natural (La Font del Catarrín). Els darrers anys la vall ha sofert una pèrdua d’aigua en els seus torrents que han tingut com a coseqüència –segons en comenten amics naturalistes- la pràctica desaparició d’amfibis com a la salamandra. També algunes actuacions que s’han fet als voltants de la Masia de Santa Bàrbara han estat negatives per l’entorn natural. Però la vall té molta història: de fet la Masia de Santa Bàrbara havia estat a l’Alta Edat Mitja la Torre del Llor i va ser la seu de la Quadra medieval del Llor. Aquesta torre –de la qual no queden restes visibles- tenia la funció de vigilar l’antic Camí vell de Torrelles (a Torrelles de Llobregat, existeixen les runes de la Torre del Senyor, al costat de Can Balasch, que tenia també la funció de vigilar aquesta camí en el terme d’aquesta població). De les restes que queden de l’antic Camí Vell de Torrelles ja us en parlaré un altre dia. El que també són molt interessants són les masies que pertanyien a l’antiga Quadra: Can Pubill (rodejada d’una encantadora zona agrícola), Can Palós (veieu el meu article titulat “L’enigma de Can Palós”), i les runes de Can Palós Vell, la Casa Nova i de Can Totussaus (on recentment s’han fet excavacions arqueològiques i on trobem un interessant bosc amb magnífics marges de pedra seca). I finalment, un suggeriment: visiteu la Vall de Llor (teniu una proposta d’excursió a Rutes pel Baix que culmina a la Creu d’en Pi d’en Catró) a la Tardor o a la Primavera per veure l’espectacle visual que provoquen els cirerers.

12 d’octubre, 2008

Els vells camins de Sant Boi (II). El Camí Ral.








Si hi ha un vell camí de Sant Boi que hagi tingut una importància al llarg de la història pel seu paper com a antiga via de comunicació, és el Camí Ral. D’aquest camí ja us vaig parlar en el post “L’oblidat Estret de Roques”. Va ser una important via de comunicació que va existir des de Barcelona fins a Vilafranca del Penedès, essent una alternativa a l’antiga Via Augusta i una important “carrerada” medieval pel pas de transhumància. La seva importància viària va desaparèixer al construir-se a mitjans dels s. XVIII la carretera de l’Ordal (N-340) i el pont de Molins de Rei. Si voleu una informació més detallada sobre la història d’aquest camí us recomano que llegiu el meu treball “El Camí Ral. Recerca de restes de l’antic Camí Ral de Barcelona a Vilafranca del Penedès a la zona forestal del terme de Sant Boi”. Les fotografies que veieu corresponen a un tram d’uns 500 m que s’ha conservat intacte a l’alçada del km. 2 de la carretera de Sant Climent i que es va “salvar” de ser engolit per la construcció de l’actual carretera gràcies a que fa més de 100 anys els enginyers van desestimar el aprofitar-lo per passar per aquest tram. Recents treballs de neteja del camí han permès observar uns murets laterals i unes interessants roderes excavades en el rocam de llicorella.

10 d’octubre, 2008

Música recomanada (XVIII). “Birth of Blodeuwedd” i “Anoushka” de David Caballero (GNOMUSY).

Al llarg dels segles, la Natura ha inspirat a molts compositors que s’adentraven en ella per trobar la melodia de la seva música. El madrileny David Caballero o Gnomusy no cal que s’adentri en la Natura, treballa constantment per a ella: és enginyer forestal (Ingeniero de Montes). I, a més a més, és un autentic “gurú” de la investigació forestal havent assessorat al govern de Grècia en la lluita contra els incendis forestals o havent actuat –malauradament- com a pèrit judicial dels fets que van ocórrer l’any passat a Guadalajara on van morir 12 bombers. David és un “Leonardo da Vinci” del nostre temps que auna els seus treballs d’investigació científica i la seva sensibilitat artística com a compositor. Vaig tenir el plaer de conèixe’l personalment fa pocs dies en unes jornades tècniques sobre el LIFE+ a Madrid i és una gran persona. Hem quedat que quan vingui a Barcelona, li ensenyaré els nostres boscos perquè em doni la seva opinió pel que fa al seu manteniment. Però aquí us parlo de música recomanada i crec que quedareu maravillats al escoltar-la; una música amb influències celtes i romàntiques. El seu únic disc "Ethereality" m’encanta i el vaig descobrir al programa “Diálogos3” de Ramon Trecet; David com a bon humanista que és, ha donat a “Metges sense Fronteres” tots els beneficis de la venda del CD i el podeu comprar aquí. També el podeu escoltar sencer a través d'aquesta aplicació (el tema que més m'agrada és Birth of Blodeuwedd"). Us recomano que també veieu el vídeo d'una de les seves recents composicions i que és genial.




















08 d’octubre, 2008

El micro bolet



Ahir, el company Andreu Burguera em va portar, d’una zona del Montbaig on està treballant, un parell de fulles de roure enganxades i em va dir “Mira, què curiós” –ell és l’expert docent d’un mòdul forestal del Taller d’Ocupació que dirigeixo-. Jo pensava que no era cap cosa extraordinària... quan l’agafo me n’adono que a sobre de les dues fulles de roure hi havia... bolets! Això si, uns micro bolets... L’Andreu és un gran aficionat a la Micologia i la seva sabiduria en aquesta matèria, com sobre les orquídies o l’anellament d’ocells, és immensa. De seguida, agafem l’excel·lent llibre “la Guia dels Bolets dels Països Catalans” d’en Ramon Pascual (una veritable bíblia sobre el tema) i descobrim que es tracta del bolet Marasmius epiphyllus; un bolet que pertany a la mateixa família del cama-sec i que és comestible. Aquest micro bolet viu sobre les restes vegetals i surt als nervis i al pecíol de fulles caigudes de roures o alzines. Com m’imagino que com jo i la gran majoria dels mortals desconeixeu aquest bolet santboià m’ha semblat interessant compartir aquest “petit descobriment”.

05 d’octubre, 2008

Mostra d’eines del passat agrícola del Prat




He tingut l’ocasió de veure aquest cap de setmana una extraordinària mostra d’eines, estris i carruatges que formaven part del passat agrícola del Prat. Aquesta mostra la organitza en Jaume Puig a Cal Pere del Joan Pau del Prat (la casa dels seus pares); i ell ha restaurat -amb la col·laboració d'Àngel Casalsd’una manera molt acurada i professional cadascuna de les eines, màquines i carruatges de la mostra; elements que fa temps formaven part del paisatge diari a tots els pobles del Delta del Llobregat. La mostra fa molt de goig veure-la i només es pot veure uns determinats dies a l’any. En Jaume Puig complementa la mostra amb fotografies antigues on es veu l’ús dels estris agrícoles i dels carruatges, fent palesa la importància que tenia l’agricultura al Prat; també posa rètols amb els noms que s’utilitzaven a Prat per a cada eina i per a cada estri (fins i tot, en Jaume, em comenta que les carxofes en tenien diversos noms per determinar les teves tipologies i mesures). En Jaume va fer de pagès fins els 32 anys, però el procés d'expropiació de les terres de la seva família pel desviament del riu Llobregat va provocar que estudiés una carrera universitària i que fes oposicions (avui en dia treballa en l'administració). La mostra és un treball etnogràfic de primera que té un valor enorme per l’esforç que ha comportat i que és un veritable homenatge als pagesos del Prat i de tot el Delta –“la gent de fang”-.

01 d’octubre, 2008

El Sant Boi salvatge

Fa pocs dies van tenir una gran sorpresa a davant de la porta d'entrada del lloc on treballo: un company va veure com sortia d'un cau una mare eriçó i les seves quatre cries. L'edifici on treballem és el Centre de Formació de CORESSA on s'ubiquen diversos programes d'inserció laboral i forma part del recinte on es troben la Divisió de Neteja de CORESSA i les Brigades Municipals, la Gossera Municipal i la Policia Municipal de Sant Boi; aquest recinte es troba al barri de Camps Blancs a toca amb els vessants de la muntanya del Montbaig i per tan estem treballant al costat mateix de la Natura (a part de que també treballem per la Natura). Sant Boi és una ciutat que ha crescut molt com altres ciutats metropolitanes, però a diferència d'altres grans ciutats, la nostra conserva un interessant zona forestal a les seves muntanyes i agrícola al seu territori deltaic. Per això no és d'estranya que els espais periurbans estiguin en contacte directe no només amb boscos i conreus sinó també amb la fauna que alberga com a porcs senglars, esquirols, conills o serps. Però veure a un animal nocturn com aquest eriçó femella amb les seves quatre cries és un fet extraordinari que he volgut compartir amb vosaltres. Evidentment, aquest simpàtics animalets que saben molt bé defensar-se amb les seves punxes, han estat traslladats a un entorn natural on realment puguin està fora del perill del que representa per a ells la ciutat. En fí... una prova palpable de que existeix un Sat Boi salvatge.

28 de setembre, 2008

Hidrogen

Des de gener de 2008, Albert Reguant va retomar una nova etapa del mític programa radiofònic “HIDROGEN” des de ICAT FM. Aquest programa està dedicat a les noves músiques del món. D’aquest programa ja us havia parlat algun cop quan el feien com a programa de televisió en el Canal 33, en un horari nocturn poc accessible al públic i en una època que hi havia poca informació respecte a aquestes músiques en l’àmbit de la televisió i la ràdio (ara, Albert Reguant també porta el programa "Planeta música" del Canal 33)
Aquest programa el fan en directe els dissabtes, però si entreu en la web de ICAT FM i si a través del seu cercador introduïu “HIDROGEN” podreu veure i escoltar, amb una excel·lent presentació multimèdia, tots els continguts musicals dels programes que s’han fet fins ara; i també amb l’agradable possibilitat de visualitzar les portades dels CDs que es posen (avantatges de les noves tecnologies d’internet que les ràdios musicals de Catalunya Ràdio estan aplicant de manera pionera). També podeu escoltar "HIDROGEN" directament si cliqueu aquí. Un dels darrers programes està dedicat a les noves músiques d’Euskadi i és realment genial. Un programa de ràdio que segur us ajudarà a incrementar la vostra cultura musical i a passar bones estones mentres navegueu per a aquesta galàxia de l’internet.
També és molt recomanable (si us agrada el jazz) la ràdio en directe ICAT JAZZ sense cap tipus de pauses publicitàries.

24 de setembre, 2008

5 d’octubre, IV Dia internacional de les Aus a l’ermita de Sant Ramon.



Els amants de la Natura i de la fauna del Baix Llobregat tenim novament la ineludible i espectacular exhibició de vol d’aus rapinyaires que es farà el proper 5 d’octubre a partir de les 10:30h a l’ermita de Sant Ramon al cim del Montbaig. Els aficionats a la fotografia teniu una oportunitat d’or per fotografiar de prop unes aus majestuoses (si cliqueu la fotografia podreu veure un reportatge de l’any passat). Aquesta ja és la 4a edició que organitza de nou l’Associació Naturalista Rubricatum i els Falconers de les comarques de Barcelona i segur que no deixarà de sorprendre a la gran quantitat de públic que s’apropa cada any a aquesta activitat (Es recomana anar a peu. Podeu deixar el cotxe a l’aparcament del Parc Forestal Montbaig a la carretera de Sant Climent i fer la ruta segons Rutes pel Baix).
Aquest dia també finalitza l’inventari de control de pas d’aus migratòries que es des de fa molts anys (i que abans feia el Grup Ecologista Encina) s’ha fet sempre durant el mes de setembre des de l’ermita Sant Ramon i des del cim del Costa Fustera. A les 17:30 h de la tarda també és farà una conferència en homenatge d’Aurelio Pérez, insigne naturalista i col·laborador habitual de Félix Rodríguez de la Fuente en la mítica sèrie televisiva “El Hombre y la Tierra”. Veieu el programa complert, clicant aquí. A l’ermita de Sant Ramon hi ha servei de bar-restaurant.

22 de setembre, 2008

Concert en "B"



Acabo de rebre un correu electrònic on se’m comunica que el meu treball d’il·lustració gràfica “Concert en ‘B’” ha quedat finalista en el Concurs del calendari 2009 de la històrica papereria RAIMA del carrer Comtal de Barcelona. Feia molts anys que no em presentava a cap concurs de disseny gràfic o de fotografia, i el haver quedat com a finalista en aquest prestigiós concurs doncs és com tocar els estels per un moment. Professionalment no em dedico al 100% en la disciplina del disseny gràfic, però no he deixat mai de fer coses en aquest àmbit com a assessor per a entitats i institucions amigues. El disseny gràfic és una de les tecles professionals que toco; m’agrada tocar moltes com podeu veure en el meu bloc... i si ja sé allò de que “quien mucho abarca...”. Però em va la marxa... En fi que estic molt content i només ho volia compartir amb vosaltres.

18 de setembre, 2008

“El Marge” i “Xarxa Santboiana”, candidats als Premis Blocs de Catalunya 2008.

Uns bons amics em van recomanar que inscrigués el meu bloc als Premis Blocs de Catalunya 2008. Aquest concurs que té com objectiu de “pretendre prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure”.
Els premis es donen en funció d'una votació popular a través d'internet. Si us agrada el meu bloc i el seguiu, doncs... us demano el vostre vot... Encara que em fa una mica de vergonya això de demanar-vos el vostre vot...
Al bloc que si us demano fervorosament que voteu és al de la Xarxa Santboiana. Darrera d'aquest bloc -que ens permet enllaçar amb els 187 blocs que es fan a Sant Boi agrupats per temàtiques- hi ha una entusiasta i excel·lent feina d'un equip format pel Josep Maria Comas (“Finestres de Sant Boi.cat”), la Núria Egea (“Ànima Gaia”) i el Ferran Cobo (“De Sant Boi al món”). Aquest equip ha aconseguit crear una de les xarxes de blocaires més importants de Catalunya i col·loca a Sant Boi com a referent d'aquest tipus de xarxes socials que aprofiten les noves tecnologies de la informació (TIC).

Si voleu votar al bloc “el marge” aneu a l'apartat de categoria de miscel·lània dels Premis Blocs de Catalunya 2008 clicant aquí i busqueu Xavier Sánchez - El Marge (un cop entreu en la candidatura, enrecordeu-vos de marcar una casella i desprès confirmar el vostre vot a l'adreça de correu electrònic que us demanen).

Si voleu votar al bloc “Xarxa Santboiana” aneu a l'apartat de categoria de TIC dels Premis Blocs de Catalunya 2008 clicant aquí i busqueu Josep Maria Comas - Xarxa Santboiana (un cop entreu en la candidatura, enrecordeu-vos de marcar una casella i desprès confirmar el vostre vot a l'adreça de correu electrònic que us demanen).

Teniu fins el 30 de setembre! Gràcies per la vostra participació.
Si sabeu d'algun altre bloc santboià que es presenti, digeu-m'ho, si us plau.